Crònica recollida pels xiuxiuejadors del moll. Prohibida als arxius oficials del Port Gris.
«Ningú no sap què es va dir. Només se sap qui no va tornar.»
Després de la caiguda de Gangplank, la ciutat va quedar sense amo i sense llei.
Les Sirenes van tornar al port amb la victòria… i el silenci.
Sara Fortune, la seva capitana, ja no era la mateixa.
Havia complert la seva venjança, sí, però no la va celebrar.
Es va tancar a les cabines de La Sirena, com si la fi del seu enemic hagués obert un abisme més profund.
Aigües Estancades començava a supurar.
Les bandes que havien lluitat colze a colze començaven a mesurar distàncies: els Crown, la Espada Sangrienta, els Tiburones de Hierro. Tots sabien què era el poder. I el tron dels saquejadors, encara que fet cendres, continuava fent olor d’or.
Va ser llavors quan Fortune es va moure.
Una nit sense lluna, va convocar els tres capitans als soterranis de La Dama Cautivadora. Només un més va assistir a aquella reunió: Throne, aleshores encara intendent dels Tiburones, silenciós com el fons del mar. No va opinar. No va intervenir. Només va escoltar.
Del que es va parlar allà, res no ha sortit a la llum.
No hi ha registres.
No hi ha confessions.
Només dues persones coneixen el contingut real d’aquella conversa. I una d’elles ja no parla d’aquell dia.
El que sí que se sap és el que va passar després.
Dies més tard, els tres capitans —els dels Crown, la Espasa Sangrienta i els Tiburones— van ser trobats morts en un magatzem de McGregan.
Els seus cossos calcinats.
Les seves gorges obertes amb una precisió esfereïdora.
Sense testimonis.
Sense culpables.
Sense explicacions.
Alguns asseguren que va ser una represàlia freda i quirúrgica de Sara Fortune.
Un advertiment final: no tornaria a repartir poder.
Altres diuen que els tres capitans li van voler parar una trampa, i que ella, més astuta, se’ls va avançar.
O que algú altre movia els fils des de les ombres.
La veritat, com sempre, es va ofegar en el silenci del mar.
Després d’aquella nit, els Crown es van dissoldre.
La Espada Sangrienta va desaparèixer sense deixar sang per seguir.
I els Tiburones de Hierro, orfes del seu capità Kael, van trontollar… fins que Throne va emergir d’entre les restes.
No amb violència, sinó amb decisió.
No va jurar venjança.
No la va negar.
«No es desafia l’oceà. S’aprèn a nedar-hi.»
Des de llavors, cap banda s’ha atrevit a reunir les altres.
Fins avui.
Descarrega el document
Si ja t’has inscrit, probablement hauràs rebut aquest document. Tanmateix, aquí el tens per poder descarregar-te’l!