Fragment recollit dels Diàlegs de Fei Saion, cronista de l’exili.
“Jonia no va triar la guerra. Però d’entre les seves flors trepitjades va brollar una fulla. I va dansar.”
Noxus va arribar com ho fan totes les tempestes de ponent: amb velocitat, violència i menyspreu pel silenci. L’avanç fou tan ràpid que molts temples no van tenir temps ni de recollir els seus pergamins. Els camps cremaven, els monjos eren executats o esclavitzats, i les cases ancestrals quedaven buides de sang i de noms.
Enmig d’aquell caos, sorgiren moltes veus, però cap tan inesperada com la d’una jove capturada en una escaramussa prop del bosc de Tarlun.
Irelia.
Última del seu llinatge.
Prisionera en un campament noxià, gairebé ignorada pels seus.
La van prendre per una nena.
No van veure el tall a la seva mirada.
La nit de l’atac, el general Carrek de l’alt comandament celebrava la seva victòria en una tenda envoltat d’oficials. Les ordres eren clares: executar els cabdills, sotmetre el poble i avançar sense pietat fins als valls del sud.
Irelia escoltava, encadenada, ferida. Però quan la quietud del son va caure sobre els sentinelles, es va alçar. Les seves mans, que coneixien la dansa des de la infància, començaren a moure’s. I el metall… va obeir.
Ningú sabria dir quants ganivets flotaven a l’aire ni d’on havien sortit. Alguns eren simples fragments d’armes trencades. Altres, peces oblidades del campament. Tots es movien amb ella.
“No dansava. Dirigia una simfonia de mort.”
Així ho va escriure un supervivent noxià.
Quan va clarejar, el campament cremava. Els alts oficials eren morts. El general, decapitat. Irelia, desapareguda.
La batalla decisiva arribà setmanes més tard. Al Placidium de Navori, un antic lloc de reunió espiritual, els invasors es preparaven per a una ofensiva final. Swain, comandant suprem, havia descendit del tron de pedra per supervisar-ho tot. La seva presència era una declaració: anava a trencar Jonia amb les seves pròpies mans.
Però el que hi va trobar fou una dansa.
Irelia, al capdavant d’un exèrcit improvisat i alguns soldats irregulars, es presentà al camp com una tempesta. Amb els peus descalços sobre les rajoles sagrades i els cabells al vent, les seves fulles flotaven al voltant com guardians d’un altre món.
Swain avançà, confiat. El seu braç estès amb ordres precises. Màgia fosca, soldats endurits, màquines de guerra. Tot contra una jove i les seves fulles.
I, tot i així, ella no va tremolar.
“En un sol gir, les fulles traçaren un cercle que partí l’aire. El braç del general va caure a terra, separat per una dansa que no tenia igual.”
Swain bramà de dolor, però sobrevisqué. Fou evacuat. Les tropes noxianes es replegaren. La línia del front es va trencar. I Jonia respirà, per primer cop en molt de temps.
Però la guerra no va acabar.
Ni tan sols va començar de debò.
Les òrdres de Jonia, fragmentades per les seves diferències filosòfiques, no saberen respondre a l’uníson. Alguns volien la reconquesta immediata. Altres demanaven paciència, harmonia, defensa sense agressió.
Les fulles d’Irelia podien tallar acer, però no les cadenes de la indecisió.
“Com vèncer un imperi, si cada temple camina en direccions contràries?”
I mentre la reconquesta s’allargava, milers de jonis —pagesos, comerciants, joves sense esperança— abandonaven les seves terres. Travessaven els mars en silenci. Cercaven en altres costes la dignitat que no trobaven en les ruïnes de la seva llar.
Alguns arribaren a ponent. Altres, més valents o més desesperats, acabaren a l’arxipèlag de las Serpientes. A Aiguas Estancadas. On les flors no creixen, però la vida continua.
Avui, el nom d’Irelia és llegenda. Per a alguns, símbol del que hauria pogut ser. Per a d’altres, testimoni del que encara pot renéixer. Però fins i tot entre els exiliats, fins i tot a les tavernes més fosques, la seva història no ha perdut força.
Quan Jonia era a la vora del silenci, Irelia li va retornar la veu.
I entre els qui encara recorden la seva dansa, hi ha qui s’atreveix a creure que el cicle no ha acabat.
Descarrega el document
Si ja t’has inscrit, probablement hauràs rebut aquest document. Tanmateix, aquí el tens per poder descarregar-te’l!